La regla dels 90/180 dies de Schengen, explicada
Un període mòbil, no un any natural — i tant el dia d’arribada com el de sortida compten. Així és com funciona realment la regla.
- La finestra és mòbil, no un any natural: avança amb cada dia que passa.
- El dia d’arribada i el de sortida compten com a dies sencers.
- Noranta dies és el total per a tot l’espai, no noranta dies per país.
- Un visat nacional de llarga durada o un permís de residència queda fora del còmput; un visat de curta durada, no.
Què diu exactament la norma
Els visitants de curta durada poden passar 90 dies en qualsevol període de 180 dies a l’espai Schengen. La redacció importa més del que sembla: ni per any, ni per país, ni tampoc es reinicia en creuar una frontera o quan arriba el gener.
Els 180 dies es compten enrere des del dia en qüestió, que normalment és el dia que un agent et revisa el passaport.
Què compta com a dia
Els dos extrems d’una estada són dies sencers. Aterra a les onze de la nit i serà un dia; marxa en un vol a les sis del matí i també serà un dia. No hi ha mig dies ni períodes de gràcia, motiu pel qual una sèrie de viatges curts s’acumula més ràpid del que molts s’esperen.
- Tant l’entrada com la sortida compten. Un viatge de divendres a diumenge gasta tres dies.
- El trànsit per un aeroport Schengen compta si passes el control de passaports. Romandre a la zona d’embarcament en una escala no compta.
- Els dies a Irlanda i Xipre no compten per a aquest còmput, tot i que tots dos són a la UE.
La finestra és mòbil
Aquí és on tothom s’embolica. La finestra de 180 dies no és fixa: avança d’un dia en un dia, i un dia passat a l’espai deixa de comptar exactament 180 dies després d’haver-lo passat. Així, un còmput que avui supera el límit pot estar per sota d’aquí a quinze dies, sense que hagis de fer res.
Un exemple pràctic: passes tot el gener i febrer a Portugal, 59 dies, i després tres setmanes a Itàlia a l’abril, 21 dies. Això són 80 dies. Al juny hi vols tornar un mes. Comptant 180 dies enrere des del final d’aquest viatge, la major part del gener ja ha sortit de la finestra; per tant, el viatge hi cap, tot i que 80 més 30 superi 90.
El que la norma no és
Tres idees que val la pena deixar clares, perquè totes tres són habituals i totes tres són falses.
No és per país
Noranta dies a França i noranta més a Espanya són cent vuitanta dies a l’espai. El còmput és compartit entre tots vint-i-nou membres.
No es reinicia l'1 January
La norma no parla en cap moment d’any natural. L’únic que es reinicia és cada dia individual, 180 dies després d’haver-lo gastat.
Sortir no posa el comptador a zero
Un cap de setmana a Londres o Istanbul no reinicia res. Els dies que ja has passat es queden a la finestra fins que van caducant.
Si vols quedar-t’hi més temps
Les vies legals per superar el límit de 90 dies són nacionals, no pas de Schengen. Un visat de llarga durada (D) o un permís de residència d’un estat membre et permet romandre en aquest país més enllà dels 90 dies, i el temps que hi passis no compta aquí; ara bé, no et dona dies extres a cap altre lloc. Diversos països també ofereixen permisos per a nòmades digitals o per a ingressos passius que funcionen de la mateixa manera.
El que no serveix de res és sortir uns quants dies i tornar a entrar, o entrar per un altre país. Els sistemes fronterers comparteixen el registre, i el Sistema d’Entrada/Sortida ara el llegeix automàticament en lloc de dependre que un agent fullegi segells.
No saps com està el teu còmput? Obre la calculadora Schengen i descobreix la resposta per a les teves dates.